No ens cansem de repetir l’important que és acudir un cop a l’any a revisió, com a mesura preventiva, no només de la salut dental sinó també com a mesura preventiva d’altres malalties que poden ser diagnosticades a través de l’exploració oral.

Ara per ara, qualsevol empresari pot obrir una clínica dental. L’empresari no ha de ser professional de la salut i el seu negoci consisteix a vendre pressupostos i finançar tractaments. Per això, sempre buscarem clíniques gestionades per odontòlegs o metges estomatòlegs, que diagnostiquen patologies per després planificar la millor actuació per prevenir, restablir i mantenir la salut oral del pacient.

Quan el professional sanitari indica el seu nom i cognoms amb el seu número de col·legiat en un lloc visible abans d’accedir a les instal·lacions ens dóna la garantia d’un compromís personal, seriós i de confiança.

Un cop asseguts a la butaca, un bon clínic no només explorarà intraoralmente les dents, sinó que revisarà genives, mucoses, aparatologia, secreció salivar i oclusió. A l’exploració extraoral buscarà possibles adenopaties i palparà i explorarà l’articulació temporomandibular.

Un clínic seriós i competent farà un estudi mèdic general del pacient, valorant patologies sistèmiques i coneixerà la medicació que pren el pacient per a cada malaltia.

Juntament amb una valoració dels símptomes que explica el pacient, l’odontòleg ha de procedir, si ho considera necessari, a la presa de registres radiogràfics per buscar signes que confirmen el diagnòstic, que ajuden a realitzar un diagnòstic diferencial o que ens informe de l’abast de la lesió que cal tractar. Per tant, les radiografies mai es faran abans de tenir una sospita clínica, ni de forma sistemàtica i és molt sospitós que es facen de forma gratuïta, ja que són proves diagnòstiques que requereixen d’aparells cars i manteniment costós.

La legislació actual preveu la necessitat que el pacient conega la realitat i limitacions que puguen existir per a la realització de tractaments i la possibilitat de complicacions derivades d’aquests. Per això, ha de ser informat adequadament i signar el degut consentiment informat abans de la realització del tractament.

Un professional seriós s’ha d’assegurar que el seu pacient ha entès el diagnòstic, explicarà com es pot tractar i presentarà, si n’hi ha, diferents possibilitats terapèutiques. Al seu torn indicarà el manteniment que requerirà el futur tractament i la manera de prevenir noves patologies. Ens hauria de fer dubtar del nostre dentista les garanties de per vida o altres ofertes increïbles.

El clínic és el primer interessat en que el diagnòstic siga encertat, el pla de tractament correcte, l’execució de la terapèutica impecable i les mesures higièniques i el manteniment els adequats. Hem de recelar davant de qualsevol pressió per signar un pressupost el més prompte possible i no hem de pagar per avançat un tractament.

CONCLUSIONS

• Cercar la identificació del responsable sanitari.
• Les radiografies es fan amb una finalitat diagnòstica, no sistemàticament.
• No poden donar-se garanties de per vida, ja que l’èxit d’un tractament dental també dependrà del manteniment diari realitzat per part del pacient.
• No consentir cap tipus de pressió per a signar un pressupost.